Premis del Cinema Europeu

L'illa de Malta ha vibrat aquesta nit acollint la celebració de la 25a edició dels Premis de Cinema Europeu, amb una bona varietat de pel·lícules a la palestra.

La favorita, sens dubte, Amour: l'última de Michael Haneke que encara no té data d'estrena a Espanya. Esperava a la rereguarda Shame, de Steve McQueen. Ambdós directors, nominats també. Altres candidates eren: Barbara, César debe morir (recentment estrenada) i The Hunt, una freda i crua història de maltractaments amb una angoixant interpretació principal de Mads Mikkelsen. Les nominacions a d'altres categories incloïen l'amable Intocable, El topo o Un dios salvaje de Polanski, entre d'altres.

El duel que s'intuïa ha quedat en pólvora mullada, ja que Amour s'ha endut els principals premis (Pel·lícula, Director, Actor i Actiu), deixant Shame amb uns modestos guardons a Fotografia i Muntatge. Si bé és cert que la primera està pendent de veure, també és veritat que Shame fa temps que ha deixat d'emetre's als cinemes i ja va recollir l'any passat una bona ratxa de premis arreu del món. Vull destacar, a banda dels grans, el premi a millor banda sonora, que ha estat per al donostiarra Alberto Iglesias per El topo, veterà col·laborador d'Almodóvar; i el premi a millor peli d'animació, que malgrat no se l'ha endut l'ambiciosa Arrugas, ha estat per a Alois Nebel, una breu biografia d'un funcionari de trens txec durant la Guerra Freda.

En definitiva, un festival que, tot i no ser dels més mediàtics, és útil per prendre nota de tot allò que se'ns acosta, com Hasta la vista (ja al cinema), peli belga guanyadora del Premi del Públic, sobre tres guiris discapacitats que vénen a Espanya a canviar vi per virginitat. Tan truculenta com suculenta, em fa pensar en Ex Drummer pel context o The Hangover per l'estil.

Fotograma d'Alois Nebel, òpera prima del txec Tomáš Lunák.

Filmets 2012, curts a granel

Divendres passat va començar el festival de curtmetratges Filmets a Badalona, la que representa ja la 38a edició. Fins aquest diumenge 25, una gran varietat de pel·lícules comprimides desfilaran per la pantalla dels teatres Zorrilla i El Círcol, als quals s'arriba fàcilment amb metro (Badalona-Pompeu Fabra), bus (també Nitbus) i rodalies. 

L'experiència val la pena, ja que per un preu simbòlic (2 € per sessió), si és que no vas a les sessions gratuïtes, et submergeixes en una sala on la passió pel cinema flueix entre les butaques i impregna cada espectador. Temàtiques molt diferents, des de curts de sèrie B fins a animació, des de comèdia fins a paranoies experimentals. Cadascú hi troba el seu curt fetitxe. Consulteu la programació i el calendari de projeccions. 

Us deixem un petit tast del que ha estat avui, aquest matí gratis a la programació internacional del Teatre Zorrilla.

Tots a Sitges, que el món s'acaba!

Una nova edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (concretament, la 45a) obre les portes avui 4 d’octubre amb l’òpera prima d’Oriol Paulo El cuerpo com a tret de sortida, on les interpretacions de José Coronado i Belén Rueda ambienten una tètrica investigació al voltant d’un cadàver desaparegut.

La gran varietat de material de gènere acull un cop més tots els fans del cinema de terror i ciència-ficció, que aquest any aporta sessions especials com la projecció (7 d’octubre) d’una versió renovada d’E.T. (1982) en commemoració del seu 30è aniversari i del centenari de la major Universal, o la preestrena de Frankenweenie en 3D (10 d’octubre), amb la qual Tim Burton torna a l’animació després de l’aclamada Corpse Bride (La novia cadáver, 2005).

Pel que fa al repertori habitual del festival, Rob Zombie presenta The Lords of Salem, que gira al voltant d’una llòbrega locutora de ràdio que pateix malsons i al·lucinacions al ritme del metal del músic i director de la pel·lícula. Antiviral, primer film de Brandon Cronenberg (o el fill de David) també hi participa després d’haver estat premiat al passat festival de Toronto, i no hi faltarà pas son pare que ens porta l’esperada Cosmopolis.

Menció important mereix el cinema asiàtic, que com sempre té també el seu racó en aquesta edició. Kim Ki-duk (Hierro 3, 2004) amb Pietà, un prolífic Takashi Miike (Audition, 1999) amb For Love’s Sake o l’excèntric Takeshi Kitano (Zatoichi, 2003) amb Outrage Beyond, sobre les eternes lluites entre la llei i els yakuza, són els màxims exponents d’un extens ventall de cinema que ja treu el cap per l’horitzó.

Fins al 14 d’octubre, diverses activitats amenitzaran les projeccions, com la ja mítica Zombie Walk del dia 12. La pel·lícula de cloenda serà, aquest any, Looper, en la qual tots els assassins són condemnats i enviats al passat per ser-hi eliminats, quan un dels encarregats l’any 2042, Joseph Gordon-Levitt (Origen, 2010), rep una estranya missió: carregar-se al seu jo (Bruce Willis) del 2072. Tot plegat, un certamen ben farcit, així que més val que us afanyeu si no voleu quedar-vos sense entrada!

En busca de l'Òscar, el vuitè nan

L’Acadèmia del Cinema Espanyol ha confirmat un rumor candent: Blancanieves de Pablo Berger ha estat escollida per representar Espanya a la preselecció de pel·lícules candidates a l’Òscar a millor film estranger del 2013, a la qual optaven, a banda d’aquesta, Grupo 7 amb Mario Casas i El artista y la modelo de Trueba, també en blanc i negre i amb certs aires afrancesats. Ja sigui per una original adaptació del conte infantil (amb 7 toreros en el rol dels 7 nans) o per la singularitat d’una pel·lícula muda, aquesta producció amb Maribel Verdú com a protagonista té el valor i/o el renom per fer-se un lloc entre les nominades als premis Òscar, que s’anunciaran el proper 10 de gener.

Se les haurà de veure amb premis en potència com Intouchables (Intocable, 2011), ovacionada a tot França i més enllà de les seves fronteres, A Royal Affair (per Dinamarca), Barbara (per Alemanya) o Beyond the Hills (per Romania), l’última de Cristian Mungiu, qui ja va captivar Europa amb 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (4 meses, 3 semanas y 2 días, 2007). Sense deixar de banda Amour, una de les grans favorites a més de ser l’últim film de Michael Haneke, tot i que podria patir algun contratemps degut a la nacionalitat (com ja va passar amb Caché el 2006): entra representant Àustria però ha estat filmada a França.

Es trobarà a faltar Iran dins la cerimònia, guardonat l’any passat amb la millor pel·lícula estrangera (Nader y Simin, una separación), que aquest cop no participarà per motius polítics degut a la polèmica esquitxada arran del vídeo Innocence of Muslims.

El regust encara present de The Artist pot jugar en contra de la pel·lícula espanyola, que comparteix la “innovació” de rodar sense so i en blanc i negre. Ara bé, la gran triomfadora dels Òscar l’any passat assegurarà la presència de Blancanieves a la gran majoria de sales del país, que avui precisament s’estrena. Malgrat que les tècniques cinematogràfiques hagin canviat radicalment amb els anys i sigui impossible mantenir-se fidel a un estil centenari, aquesta pel·lícula és un vot de confiança als orígens del setè art i un cop d’ull a un passat que ja s’ha convertit en història: el cinema mut.

 

64a Edició dels Premis Emmy

Nit moguda a L.A. durant la 64a edició dels premis Emmy. Les sorpreses no han faltat a la cita, i el nostre voltímetre en sèrie ha marcat pics d’altes tensions en certs instants de la cerimònia.

El primer moment de la nit va arribar amb el desbancament de Mad Men, que després de 4 anys seguits enduent-se l’Emmy a millor sèrie dramàtica, cedeix el tron a Homeland, que ens posa en safata una explosiva barreja entre terrorisme i espionatge. També ha guanyat els premis a millor guió, actor i actriu principals de drama. La resta de guardons d’aquest apartat han anat a parar a Tim Van Patten, per millor direcció a Boardwalk Empire, a Maggie Smith com a millor actriu de repartiment a Downton Abbey i a un (contra tot pronòstic) Aaron Paul per actor de repartiment a Breaking Bad.

  

Pel que fa a la comèdia, Modern Family ha estat la gran triomfadora d’aquesta nit, enduent-se l’Emmy a millor sèrie, millors actor i actriu de repartiment i millor direcció. El millor actor ha estat Jon Cryer per Two and a Half Men (Dos hombres y medio) i la millor actriu, Julia Louis-Dreyfus per Veep, mentre que el millor guió se l’emporta Louie, que gira al voltant del prestigiós comediant Louis C. K.

En el camp de les minisèries, la millor Game Change ha donat un respir a l’HBO, a més a més, d’endur-se la millor direcció, guió i actriu (Julianne Moore), i Kevin Costner ha guanyat l’Emmy a millor actor per la sèrie Hatfields & McCoys que es transmet pel canal Història.

Atents aquells aficionats a les sèries, aquells que n’acabeu una i n’heu de començar una altra i aquells que en veieu 5 a la vegada: els Emmys pronostiquen qualitat, i és una garantia que no es pot deixar marxar amb facilitat.

60è Festival de Sant Sebastià

Avui s’obre el teló del 60è Festival de Sant Sebastià. Durant els propers vuit dies, fins a 232 pel·lícules marcaran el ritme de l’actualitat més immediata del setè art. 

Enguany, les aportacions nacionals més destacades venen de les mans de Fernando Trueba amb El artista y la modelo i de Pablo Berger amb Blancanieves, un nou homenatge al cinema mut que s’uneix a la sobredosi actual de films basats en el famós conte dels germans Grimm, ambientat però a l’Espanya més folklòrica dels anys 20; per la banda estrangera es projectarà Le capital, última pel·lícula de Constantin Costa-Gavras, veterà amb aportacions ineludibles com Z. (1969) o Amen. (Amén., 2002). 

Fora de concurs trobem The impossible (Lo imposible), de Juan Antonio Bayona, que després de l’èxit d’El orfanato (2007) reviu els desastres del tsunami del 2004, amb les actuacions de Naomi Watts i Ewan McGregor; Argo, la nova de Ben Affleck, que es reafirma com a director, i Quartet (El cuarteto), el debut a la cadireta de Dustin Hoffman, que tancarà el festival. 

A més de Hoffman i McGregor, el Festival premiarà també honoríficament a Tommy Lee Jones, marit esperançat a la nova Hope Springs (Si de verdad quieres...), i a Oliver Stone i John Travolta, que estrenen com a realitzador i actor respectivament el seu nou film Savages (Salvajes).