Pelis gratis de la setmana

Perquè el cine no sempre té perquè ser car... Pot ser gratuït! Són moltes les pelis que aquest mes projecten a centres cívics, biblioteques, botigues i altres llocs de tot Barcelona. La llista és llarga, i podeu consultar-la exhaustivament a butxaca, però podem destacar-ne algunes de les més famoses i/o suculentes, a part d'F for Fake, que ja vam comentar ahir.

A l'FNAC Arenas es pot anar a veure dimarts 5 i dimecres 6 a les 6 de la tarda Il fiore delle mille e una notte (Mil y una noches, 1974), basada en contes eròtics d'Orient Mitjà, de Pasolini, conegut per haver dirigit la polèmica 120 días de Sodoma (1975); i Nóz w Wodzie (El chuchillo en el agua, 1962), òpera prima de Roman Polanski, respectivament.

Dijous 7 a les 19:30 es projecta a la biblioteca del Fort Pienc Salvador (2006) de Manuel Huerga, amant director de Barcelona que actualment es troba preparant un ambiciós film en pla seqüència i 3D de la ciutat comtal. Per a aquells que no conegueu Salvador, es tracta d'una peli que mostra la vida de l'últim condemnat a mort i executat durant el règim franquista l'any 74. Una història íntima i parcial on pesen més les emocions que les ideologies que suscità la dictadura.

bcnegra 2013

Arriba, com ja és costum d'aquestes dates, la vuitena edició de bcnegra, farcida de xerrades, clubs de lectura i punts d'intercanvi de llibres i pelis, tots amb un punt en comú: la novel·la negra (consulteu programa aquí). Si ens en fem ressò és perquè el cinema també hi tindrà cabuda, justament el proper 7 de febrer a les 7 de la tarda. Es projectarà -gratis al MNAC- l'aclamadíssim documental que va filmar Orson Welles el 1973, F for Fake (Fraude), un repàs de la vida d'Elmyr de Hory, un falsificador d'obres d'art conegut per haver venut més de mil imitacions, i de com es va plantejar la biografia que se'n va escriure posteriorment. Amb altres exemples com el del carismàtic aviador-enginyer-actor-i-director Howard Hughes, interpretat per DiCaprio a The Aviator (El aviador, 2004), es juga amb la veritat i la mentida, tot deixant entreveure que la línia que les separa és tan prima i relativa com la creativitat ho permeti.

Centenari de Grand Central Terminal

Gran Central Terminal, l'estació de ferrocarril més important i captivadora de Nova York, compleix avui 100 anys, després de la reconstrucció que la va deixar tal i com es coneix arreu del món. Les lloses de marbre, els grans finestrals i sobretot el rellotge central són ja icones de la marca New York i, si és un emblema arquitectònic, no és només pels passatgers que hi han passat, sinó també per tota aquella gent que la coneix sense haver-hi estat mai.

Potser sense haver-hi fet una cervesa com Leonardo DiCaprio a Revolutionary Road (2008), o amagant-se -tot i ser innocent- d'una cruenta persecució com Cary Grant a North by Northwest (Con la muerte en los talones, 1959). Potser sense haver presenciat un tiroteig al més pur estil d'El acorazado Potemkin (1926) homenatjat per Brian de Palma a The Untouchables (Los intocables de Elliot Ness, 1987), en una de les escenes més memorables. Per no parlar de The Fisher King (El rey pescador, 1991) de Terry Gilliam, on la sala principal es converteix en sala de ball, o d'Eternal Sunshine of the Spotless Mind (¡Olvídate de mí!, 2004), on un altre tipus de persecució, a través del record aquest cop, comença a fer desaparèixer els viatgers persona per persona.

Són moltes més les pelis que han tingut com a escenari aquesta estació: Men in Black (1997), I Am Legend (Soy leyenda, 2007) o la recent The Avengers (Los Vengadores, 2012) entre moltes altres, però les més cèlebres són aquest parell que pengem avui: The Untouchables i The Fisher King.

Cartellera febrer

Aquest mes, la cartellera comença i acaba forta, o així s'espera. Tot serà qüestió de comprovar-ho i anar a veure:

-1 de febrer. Hitchcock, amb millors expectatives que crítiques, irromp en escena amb un Anthony Hopkins transformat en el mestre del suspens, i ressegueix el context del rodatge de Psicosis, una de les pelis que més anècdotes ha generat. Per exemple, la de la famosa escena de la dutxa (1 minut i escaig), que va ser filmada durant una setmana sencera. Estrena a la ficció potser arriscada de Sacha Gervasi, que va demostrar un bon potencial amb el documental Anvil! The Story of Anvil (Anvil - El sueño de una banda de rock, 2008).

-8 de febrer. No, una de les pelis llatines amb més repercusió mundial els últims anys, que lluitarà per l'Òscar a la cerimònia d'enguany (amb Amour, però), on Gael García Bernal és un dissident de la dictadura de Pinochet dels 80 a Xile, una època que no convé oblidar pas. Les aules acullen dues estrenes més: The Perks of Being a Wallflower (Las ventajas de ser un marginado), on Logan Lerman i Emma Watson ens retornen a la decisiva edat de l'adolescència, i mostren que no tot són flors i violes... fins que ho són. La segona, Entre maestros, un documental sobre un professor que té el mètode definitiu per motivar els seus alumnes.

-15 de febrer. Bruce Willis no s'atura ni als 57 anys. John McClane ja té un fill, i junts porten el pes de la saga inacabable de Die Hard (La jungla de cristal) a les esquenes. La cinquena entrega promet trets, flames, explosions i... russos, molts russos.

-22 de febrer. Els germans Wachowski (Matrix, 1998) tornen amb la intenció de revitalitzar el seu prestigi amb Cloud Atlas (El atlas de las nubes), una ambiciosa peli d'històries entrecreuades no només en l'espai, sinó també en el temps. ¿Aixecarem o baixarem el polze? I, senyores i senyors, menció a part per una estrena esperada: Seven Psychopaths (Sie7e psicópatas), alguna cosa més que una trobada de vells amics. Colin Farrell, Christopher Walken, Woody Harrelson, Tom Waits, etc. s'uneixen en un film hilarant que acaricia i es refrega en l'absurd, amb un guió cuidadíssim i un ritme de vertigen. Si sou de Lock & Stock, aquesta és la vostra pel·lícula.