Waking Life

Waking Life, de Richard Linklater, és una pel·lícula que va d'un noi que somia i que en somnis es va trobant a personatges que tenen converses filosòfiques (sona molt avorrit però és tot el contrari) sobre la vida, la humanitat, la consciència i l'univers en què vivim. En la majoria de converses ell només és observador, però en algunes hi participa. El cas és que les coses que diuen i que argumenten els diferents personatges són interessantíssimes i també ho són els diferents punts de vista que, en el fons, planteja la ment del mateix somniador.

La peli està tota rodada amb actors però posteriorment dibuixada fotograma a fotograma, de manera que es pot considerar que és d'animació; com A Scanner Darkly però més artístic (i també mareja molt més, s'ha de dir).

A Scanner Darkly

A Scanner Darkly, de Richard Linklater, és una pel·lícula que va ser (inmerescudament) poc o gens projectada als cinemes.
Està basada en el llibre de Philip K. Dick (l'autor de "Do Androids Dream of Electric Sheep?", que va inspirar Ridley Scott a rodar Blade Runner).
Rodada amb actors de carn i ossos com Keanu Reeves, Winona Ryder i Robert Downey Jr., va ser posteriorment dibuixada fotograma a fotograma donant un resultat que personalment trobo guapíssim perquè sembla una peli d'animació però preserva tota l'expressió dels actors (excepte la del Keanu, evidentment).

Vale, fins aquí sembla que us vulgui vendre la peli simplement pel fet de no ser comercial, de tenir relació amb Blade Runner, i d'estar rodada i editada de manera peculiar; però evidentment no és així.

La pel·lícula ens transporta als California en un futur no molt llunyà on la substància D està en procés de destruïr la societat tal com es coneixia. Es tracta d'una droga altament addictiva i distribuïda massivament per no-se-sap-ben-bé-qui. L'Estat, com a resposta a la invasió de la substància, desplega una gran xarxa d'inverstigadors ocults. I aquí és on entra Bob Arctor (Keanu Reeves), un poli com qualsevol altre que el destinen a infiltrar-se en la cadena de distribuïció, directament a través dels seus amics. Bob, que no se sent del tot encaixat amb el món, haurà de facilitar informació a la policia mentre conviu amb els seus amics yonkis, amb la substància D, amb infinitat de càmeres ocultes, amb els seus companys de feina camuflats i amb Donna (Winona Ryder), la seva proveïdora.
Les coses no acaben mai d'encaixar, ja ho diu el subtítol de la peli: Everything is not going to be OK. Entre això i les peripècies dels amics yonkis d'en Bob (tots molt ben caracteritzats i actuats), els 100 minuts que dura la peli ens passen molt més ràpid que al pobre Charles quan un monstre de 1000 ulls li llegeix una llista dels milions de pecats de tota la seva vida.


I per als interessats també per la música, no puc tancar la publicació sense destacar que la banda sonora inclou clips de cinc cançons de Radiohead: Knives Out, Skttrbrain (Four Tet RMX), Pyramid Song, Pulk/Pull Revolving Doors i Reckoner. I a més a més, als crèdits finals sona Black Swan, de Thom Yorke en solitari. Es veu que inicialment s'havia pensat fer la banda sonora sencera amb Radiohead.