divendres, 28 de setembre del 2012

En busca de l'Òscar, el vuitè nan

L’Acadèmia del Cinema Espanyol ha confirmat un rumor candent: Blancanieves de Pablo Berger ha estat escollida per representar Espanya a la preselecció de pel·lícules candidates a l’Òscar a millor film estranger del 2013, a la qual optaven, a banda d’aquesta, Grupo 7 amb Mario Casas i El artista y la modelo de Trueba, també en blanc i negre i amb certs aires afrancesats. Ja sigui per una original adaptació del conte infantil (amb 7 toreros en el rol dels 7 nans) o per la singularitat d’una pel·lícula muda, aquesta producció amb Maribel Verdú com a protagonista té el valor i/o el renom per fer-se un lloc entre les nominades als premis Òscar, que s’anunciaran el proper 10 de gener.


Se les haurà de veure amb premis en potència com Intouchables (Intocable, 2011), ovacionada a tot França i més enllà de les seves fronteres, A Royal Affair (per Dinamarca), Barbara (per Alemanya) o Beyond the Hills (per Romania), l’última de Cristian Mungiu, qui ja va captivar Europa amb 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (4 meses, 3 semanas y 2 días, 2007). Sense deixar de banda Amour, una de les grans favorites a més de ser l’últim film de Michael Haneke, tot i que podria patir algun contratemps degut a la nacionalitat (com ja va passar amb Caché el 2006): entra representant Àustria però ha estat filmada a França.


Es trobarà a faltar Iran dins la cerimònia, guardonat l’any passat amb la millor pel·lícula estrangera (Nader y Simin, una separación), que aquest cop no participarà per motius polítics degut a la polèmica esquitxada arran del vídeo Innocence of Muslims.

El regust encara present de The Artist pot jugar en contra de la pel·lícula espanyola, que comparteix la “innovació” de rodar sense so i en blanc i negre. Ara bé, la gran triomfadora dels Òscar l’any passat assegurarà la presència de Blancanieves a la gran majoria de sales del país, que avui precisament s’estrena. Malgrat que les tècniques cinematogràfiques hagin canviat radicalment amb els anys i sigui impossible mantenir-se fidel a un estil centenari, aquesta pel·lícula és un vot de confiança als orígens del setè art i un cop d’ull a un passat que ja s’ha convertit en història: el cinema mut.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada