Evolució

Il·lustracions de Jeff Victor.

Chaplin in A clockwork orange

Les aparicions de Hitchcock a les seves pel·lícules

La Strada, Death Proof, La huella: pelis gratis per Barcelona

Volem fer-nos ressò de les projeccions gratuïtes que podreu trobar a Barcelona aquestes properes dues setmanes. Bones pelis gratis a prop de casa.

A l'Antic, un teatre-bar agradable amb terrasseta i bon ambient prop del Palau de la Música, es projecten dues pel·lícules ben diferents però amb un punt en comú: el circ. La primera, La Strada (1954) de Federico Fellini, presenta, amb tota la naturalitat, un artista ambulant (Anthony Quinn) que es fa càrrec d'una encantadora noia desemparada (Giulietta Masina) amb qui recórre els carrers exhibint-se davant un públic que la bona fe i fortuna han portat. Una magnífica mostra de la vida genuïna als carrers de la vella Itàlia. La segona, Man on Wire (2008), és un glorificat documental sobre Philippe Petit, un funambulista conegut pel passeig sobre la corda fluixa que va fer entre les Torres Bessones de NY l'any 74. Ensenya la llarga trajectòria i les sensacions que duen un home a realitzar aquesta fita sobrehumana. Es projecten, respectivament, aquests dijous i divendres a les 7 de la tarda.

Les biblioteques aporten tres grans pel·lícules. Al Centre Cívic del Fort Pienc podreu veure aquest dijous (19:30) Persépolis (2007), una magnífica crònica de la revolució islàmica de l'Iran, vista des dels ulls d'una nena que ha hagut de créixer tant de pressa com tants canvis radicals s'han aplicat, per acabar vivint a Europa, un continent desconegut per ella. Dijous vinent (20), també a les 19:30, Death Proof (2007) escalfarà uns motors que ja rugeixen per la propera estrena de Tarantino, Django Unchained, en una peli molt "sèrie B" on un psicòpata es passeja amb el seu buga per Texas buscant víctimes, sense esperar que un grup de ties dures pugui posar-li les coses... un pèl difícils. Dilluns 17 (18:00), es projecta a Can Rosés (Les Corts) La huella (1972), el que per mi seria el duel cinematogràfic definitiu entre un Laurence Olivier i un Michael Caine inaudits en una pura obra de teatre en 35mm. Un joc mental que no us podeu perdre si és que encara no l'heu vist.

Waking Life

Waking Life, de Richard Linklater, és una pel·lícula que va d'un noi que somia i que en somnis es va trobant a personatges que tenen converses filosòfiques (sona molt avorrit però és tot el contrari) sobre la vida, la humanitat, la consciència i l'univers en què vivim. En la majoria de converses ell només és observador, però en algunes hi participa. El cas és que les coses que diuen i que argumenten els diferents personatges són interessantíssimes i també ho són els diferents punts de vista que, en el fons, planteja la ment del mateix somniador.

La peli està tota rodada amb actors però posteriorment dibuixada fotograma a fotograma, de manera que es pot considerar que és d'animació; com A Scanner Darkly però més artístic (i també mareja molt més, s'ha de dir).

Premis del Cinema Europeu

L'illa de Malta ha vibrat aquesta nit acollint la celebració de la 25a edició dels Premis de Cinema Europeu, amb una bona varietat de pel·lícules a la palestra.

La favorita, sens dubte, Amour: l'última de Michael Haneke que encara no té data d'estrena a Espanya. Esperava a la rereguarda Shame, de Steve McQueen. Ambdós directors, nominats també. Altres candidates eren: Barbara, César debe morir (recentment estrenada) i The Hunt, una freda i crua història de maltractaments amb una angoixant interpretació principal de Mads Mikkelsen. Les nominacions a d'altres categories incloïen l'amable Intocable, El topo o Un dios salvaje de Polanski, entre d'altres.

El duel que s'intuïa ha quedat en pólvora mullada, ja que Amour s'ha endut els principals premis (Pel·lícula, Director, Actor i Actiu), deixant Shame amb uns modestos guardons a Fotografia i Muntatge. Si bé és cert que la primera està pendent de veure, també és veritat que Shame fa temps que ha deixat d'emetre's als cinemes i ja va recollir l'any passat una bona ratxa de premis arreu del món. Vull destacar, a banda dels grans, el premi a millor banda sonora, que ha estat per al donostiarra Alberto Iglesias per El topo, veterà col·laborador d'Almodóvar; i el premi a millor peli d'animació, que malgrat no se l'ha endut l'ambiciosa Arrugas, ha estat per a Alois Nebel, una breu biografia d'un funcionari de trens txec durant la Guerra Freda.

En definitiva, un festival que, tot i no ser dels més mediàtics, és útil per prendre nota de tot allò que se'ns acosta, com Hasta la vista (ja al cinema), peli belga guanyadora del Premi del Públic, sobre tres guiris discapacitats que vénen a Espanya a canviar vi per virginitat. Tan truculenta com suculenta, em fa pensar en Ex Drummer pel context o The Hangover per l'estil.

Fotograma d'Alois Nebel, òpera prima del txec Tomáš Lunák.

Cartellera desembre

Bones propostes per escalfar la butaca durant aquest desembre.

Encara en cartellera trobareu les espanyoles Blancanieves i Lo imposible, Cosmopolis, Frankenweenie, acció i adrenalina amb Looper, Argo o Skyfall, la paranoica guanyadora de Sitges Holy Motors, una analogia teatral de l'Imperi Romà César debe morir, i les ambientades al món de l'educació Detachment (El profesor) amb Adrien Brody o En la casa, una de les pelis més aclamades a hores d'ara. Des d'ahir mateix, també podeu veure La vida de Pi o El capital, una bona mostra de com es viu la crisi des de les altes esferes.

Què ens espera aquest mes? Aquest divendres, la més destacada és End of Watch (Sin tregua), a la qual Jake Gyllenhaal i Michael Peña juguen a polis i narcos amb els càrtels mexicans. El 14 de desembre s'estrenen De óxido y hueso, una tendra pel·lícula de Jacques Audiard on repeteix l'equip de rodatge que tants èxits va endur-se el 2009 amb Un profeta; El bosc, producció catalana estrenada a Sitges; i l'esperadíssima primera part d'El hobbit, que probablement ja estarà provocant cues als cinemes en aquest precís moment. El dia de Nadal arriben amb grans expectatives dues pelis que rebentaran taquilles: la versió cinematogràfica de Los miserables, dirigida per Tom Hooper després de l'exitosa The King's Speech (El discurso del Rey, 2010); i una simpàtica ¡Rompe Ralph!, en la qual un inadaptat protagonista de 8 bits farà teràpia de grup amb Pacman, Zangief i Sonic entre d'altres per adequar-se als videojocs hiperrealistes actuals.

No falten tràilers del Hobbit (inclús té videoblog), així que aquí us deixarem un tast de la gran superproducció nadalenca d'un 2012 ben carregat: Els Miserables.