Cartellera febrer

Aquest mes, la cartellera comença i acaba forta, o així s'espera. Tot serà qüestió de comprovar-ho i anar a veure:

-1 de febrer. Hitchcock, amb millors expectatives que crítiques, irromp en escena amb un Anthony Hopkins transformat en el mestre del suspens, i ressegueix el context del rodatge de Psicosis, una de les pelis que més anècdotes ha generat. Per exemple, la de la famosa escena de la dutxa (1 minut i escaig), que va ser filmada durant una setmana sencera. Estrena a la ficció potser arriscada de Sacha Gervasi, que va demostrar un bon potencial amb el documental Anvil! The Story of Anvil (Anvil - El sueño de una banda de rock, 2008).

-8 de febrer. No, una de les pelis llatines amb més repercusió mundial els últims anys, que lluitarà per l'Òscar a la cerimònia d'enguany (amb Amour, però), on Gael García Bernal és un dissident de la dictadura de Pinochet dels 80 a Xile, una època que no convé oblidar pas. Les aules acullen dues estrenes més: The Perks of Being a Wallflower (Las ventajas de ser un marginado), on Logan Lerman i Emma Watson ens retornen a la decisiva edat de l'adolescència, i mostren que no tot són flors i violes... fins que ho són. La segona, Entre maestros, un documental sobre un professor que té el mètode definitiu per motivar els seus alumnes.

-15 de febrer. Bruce Willis no s'atura ni als 57 anys. John McClane ja té un fill, i junts porten el pes de la saga inacabable de Die Hard (La jungla de cristal) a les esquenes. La cinquena entrega promet trets, flames, explosions i... russos, molts russos.

-22 de febrer. Els germans Wachowski (Matrix, 1998) tornen amb la intenció de revitalitzar el seu prestigi amb Cloud Atlas (El atlas de las nubes), una ambiciosa peli d'històries entrecreuades no només en l'espai, sinó també en el temps. ¿Aixecarem o baixarem el polze? I, senyores i senyors, menció a part per una estrena esperada: Seven Psychopaths (Sie7e psicópatas), alguna cosa més que una trobada de vells amics. Colin Farrell, Christopher Walken, Woody Harrelson, Tom Waits, etc. s'uneixen en un film hilarant que acaricia i es refrega en l'absurd, amb un guió cuidadíssim i un ritme de vertigen. Si sou de Lock & Stock, aquesta és la vostra pel·lícula.