Ex-drummer, del belga Koen Mortier mola. I és difícil explicar-ho d'una altra manera. És un viatge dantesc a través de les profunditats de la sordidesa humana, de la mà de la història d'un grup de hardcore punk i un concurs de rock. I aquí s'acaba la lògica de la trama. The Feminists són ni més ni menys que tres "discapacitats" que s'associen a un quart component, un bateria famós i completament aliè, que només veu en ells una porta a un món desconegut i morbós. És una reflexió diferent sobre el concepte de discapacitat , sense limitar-se a un nivell fisiològic, sinó que obre la porta a una idea molt més profunda de "tara", dels estigmes que defineixen a uns personatges portant-los al límit de lo grotesc.
A la foto, Dries, el vocalista zopez, un personatge força pertorbador.
És una pel·lícula directa, crua, que parla sobre la misèria des de la misèria, absurdament, sense miraments ni aquest regust a moralina que tenen altres títols sobre discapacitats.
De totes formes, i com ja he dit abans, aquesta és una pel·lícula difícil de catalogar, però del que estic segur és de que us deixarà una impressió marcada al fons dels vostres cranis cinèfils.
La meva recomanació: Engegueu-vos un bon canut, doneu-li al play i deixeu-vos emportar.
(I la banda sonora també té la seva gràcia!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada